divendres, 4 de març del 2011

De quatre potes

Som molts els periodistes aficionats a la comunicació política i a les seves noves formes. Ja sigui perquè es tracta d'una disciplina no tinguda gaire en compte o perquè simplement malgrat tot encara estem interessats en la política com una manera de canviar les coses i mirem què fan els polítics provant de trobar frescor.

Frescor és el que devien percebre a la redacció del Patufet per publicar en portada l'èxit del vídeo ditxós. O les primàries d'un partit que segons el que diuen les enquestes serà substituït per un altre de nou. O els banys de masses de l'alcalde exercint ja de cap de llista i no de càrrec electe. O les habilitats comunicadores de la transversalitat per dir que no, que no pactaran, però no perquè ells no ho vulguin. O les declaracions oportunistes dels de sempre.

Mentrestant, la victòria sindical de Manu d'Emte, cinc mesos a l'atur per defensar els drets dels seus companys; la reivindicació encara vigent de l'anella verda sencera per part de les entitats en defensa del territori; les retallades en pensions, en sanitat i en ensenyament; els actes en motiu del dia de la dona treballadora; la protesta contra la subvenció a l'acte de la nit empresarial; els desnonaments diaris a moltes famílies; o ja no dir les presses que té l'equip de govern per acabar d'endollar el bo i millor de coneguts, familiars i afiliats.

Però no en diem res. En defensa de la democràcia? Que la gent estigui assabentada dels partits? Som ONG's? Potser és més important una especulació sobre un pacte o un vídeo fet amb el WindowsMovieMaker que una readmissió o un desnonament? I les propostes d'aquests partits? I el periodisme d'investigació (que òbviament no es refereix a esbrinar que a tal acte de tal partit no hi va anar ningú)? I on és la crítica al que ens volen vendre que han fet durant aquests quatre anys o el que fan els companys de Barcelona ara que governen? Ens queden cada cop menys mitjans imparcials, o pel cap baix no controlats per òrgans sectorials. Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' confiem en ells per no caure en aquesta bogeria que en diem manipulació mediàtica.

divendres, 18 de febrer del 2011

Parlem d'Egipte, però no del País Valencià

Avui han tancat definitivament TV3 al País Valencià. L'única cadena de televisió que emet gairebé tots els seus programes en llengua catalana sota el Sénia. D'altra banda, s'espera que la Catalunya Nord també perdi el senyal.

Als mitjans comarcals, locals, autonòmics i estatals que parlen de Tarragona i que sovint es refereixen a notícies de fora d'ella no en diuen res. Ni tan sols Tv3 hi fa un esment rellevant en els seus telenotícies del 3/24. Internet està revolucionat per aquesta injustícia antidemocràtica. Llibertat d'expressió, ahir amb Egunkaria, avui amb Tv3, demà amb la propera víctima, que podem ser qualsevol.




dimarts, 8 de febrer del 2011

Comença la campanya

Ciutadanes de Tarragona, queda oberta la veda, ja podem aturar el periodisme!

L'inici de l'aventura tarragonavintiunenca en paper ha estat el senyal més evident (que molts ja esperàvem) que la campanya ja havia començat. Amb la majoria dels caps de llista definits, més o menys les candidatures confirmades (CiU, PSC, PP, ERC/Reagrupament, ICV-EUiA i CUP; quedaria per saber si... PxC? SI? C's? algun nou partit personalista com el 2007?), el hashtag #municipalstgn del Twitter i els enquestadors ja preparant els qüestionaris, els periodistes dels mitjans locals ja ens olorem les vacances. Desgraciadament, no podrem anar a les Bahames, entre d'altres coses perquè el sou dels periodistes que ens xuclem les rodes de premsa no hi arriba. El que sí que farem, tal com anunciava fa uns dies l'Observatori de Mitjans Media.cat aportant com a prova un informe amb entrevistes i anàlisis, serà ignorar el que passi al nostre voltant. Anirem de roda de premsa en roda de premsa, agafarem les declaracions que ens semblin més sucoses... propostes? Les propostes no seran noticiables, volem polèmica! Pel que fa a la diversitat d'opinió i al simple fet de la democràcia, les quotes imperaran, tant en els mitjans públics com als privats, i no per llei sinó per rutina, tot plegat a banda de l'ideari base de cada mitjà. PSC, CiU i PP a la nostra ciutat acumularan debats, entrevistes, reportatges i articles fets per persones als qui se'ls suposa formació periodística, mentre que la resta de formacions, amb o sense representació, no ocuparan ni una sola portada als rotatius o als butlletins (com a molt, i basant-se en el criteri de la representativitat, ERC -pels dos regidors- i ICV -pels diputats al Parlament-).

Creiem que aquestes properes setmanes se'ns hauria de pagar, a tots els periodistes, un plus. Un plus per fer la feina d'altres, de gabinet de comunicació. Així potser podríem fer la nostra feina, la del dia a dia, de parlar amb les entitats, amb els ciutadans, què en pensen de l'administració però també quines iniciatives duen a terme per tal de dinamitzar la ciutat o què reclamen als carrers un dia de pluja o de fred amb pancartes i crits.

Si realment vivim en un sistema democràtic, la representació votada el 2007 (fa quatre anys!) no hauria de valdre a l'hora de cobrir les notícies. Tampoc no s'haurien de bandejar totes les iniciatives ciutadanes al marge de les eleccions que tenen la desgràcia de coincidir-hi. Els mitjans públics, com a públics que són, haurien de basar la seva activitat en oferir un servei informatiu al ciutadà, i no fer difusió d'allò que ve del govern en forma d'inauguracions, passejades, etc. No som conscients del poder que tenim com a periodistes i com a mitjans de comunicació sobre l'opció escollida el dia decisiu.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', recomanem als periodistes responsables que, si hem de cobrir una convocatòria de premsa de campanya, ho fem via Twitter (ja tenim el hashtag!), i que a canvi aprofundim en tot allò que tractem en aquests dies tan convulsos, estigui relacionat o no amb la campanya. Que la polèmica electoralista no ens enlluerni, o perdrem audiència, qualitat i dignitat com a professionals.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Tarragona 21, un insult al periodisme català


Molt se n'ha parlat sobre el fenòmen dels rotatius gratuïts, d'aquells que es mantenen gràcies a la publicitat, d'aquells altres que es mantenen gràcies a la voluntat i d'aquells últims que es mantenen gràcies als interessos polítics. Fa uns quants mesos que a Tarragona en tenim dels tres. Primer va ser el Clàxon i n'han vingut més, entre ells l'actual Diari Més, La Bicicleta, La Panerola (ja extingida), La Ciutat de Tarragona, l'Aquí (ja extingit)... Tots ells compleixen alguns dels models esmentats. Però seria interessant parlar dels tercers, dels que obeeixen interessos polítics, com el NotíciesTGN i el que ha sortit avui, el Tarragona 21.

Alguna cosa ens deixaven anar quan totes i cadascuna de les notícies que publicaven al digital d'alguna manera tenien a veure amb l'equip de govern i la seva acció. A alguns fins i tot ens va sorprendre que es tractés del primer gratuït de la ciutat en castellà (ni el Diari s'hi havia atrevit!). Avui sabem que només serà distribuït en locals d'hosteleria, i que serà el substitut de La Ciutat, almenys pel que fa a continguts.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', considerem que es tracta d'un insult al periodisme de qualitat fet a la nostra ciutat, que fins i tot els gratuïts que fins ara eren presents als nostres carrers tenien més dignitat. Malgrat totes les crítiques fetes anteriorment a la resta dels mitjans, sempre hi hem tingut alguna paraula constructiva. Tanmateix, no podem prendre la mateixa posició en aquest cas. Ens fa vergonya aliena com a periodistes i com a professionals d'aquest món de la comunicació, que autoanomenats periodistes es venguin al millor postor, abans amb el NotíciesTGN i ara amb el Tarragona 21, tot escenificant aquesta 'guerra de mitjans' que vindrà a continuació.

dijous, 3 de febrer del 2011

K.O. per esgotament

Una dècada després que es comencés a treballar en el darrer Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aquest dilluns va ser aprovat pel ple de l'Ajuntament, "un ple ple de gent", tot fent el joc de paraules que tan poc sovint ens deixen fer, donades les hores intempestives en què se celebren. Va ser el ple del Twitter (fins i tot el carrincló Diari de Tarragona se'n feia ressò), tot i que no es van posar d'acord amb les etiquetes (#pletgn o #pletarragona ?). I, sobretot, va ser el ple de l'ampliació de l'aparcament de Torroja o el de l'aprovació del POUM.

Entenem, periodistes i no periodistes, que l'esgotament de 10 anys amb 30.000 rodes de premsa sobre el tema esgota. Esgota fins a l'extenuació, en sabem tantes coses que creiem que els ciutadans també les coneixen. No ens hem llegit el POUM sencer, però pel que en diuen els polítics deu ser ben bo i ben consensuat, ja que tots hi estan d'acord. Un cop més, s'esdevenia la "cita definitiva" del Pla. Sempre és definitiu, i resulta que encara no està confirmat. Però sabem què hi posa?

Com si fóssim a l'EGB, necessitem una mestra que ens torni a dir per enèsima vegada que "l'important no és aprovar, sinó aprendre", i el cas és que els tarragonins lectors de premsa ja saben que s'ha aprovat un Pla, que portarà Tarragona als 185.000 habitants i que ha estat consensuat entre totes les forces polítiques amb representació i amb la Plataforma d'afectats del POUM. Però què hi diu? Quin contingut té? I quins plans parcials s'han revocat i quins d'altres s'hi han quedat? I per què?

Precisament el dia anterior a l'aprovació l'entitat ecologista GATA treia un comunicat en què rebutjava una part d'aquest Pla ja que ubicava com a urbanitzable el Torrent de la Mora. Tantes declaracions com hi va haver al voltant de l'Anella Verda, i resulta que hi ha una part que no es conserva! El PP 40, 42 i 43, que afecten, sobretot, al Mas d'en Sorder i als connectors naturals de Llevant entre costa i interior. Al marge de quins mitjans van o no van fer-se ressò d'aquesta demanda (més aviat pocs), el cas és que no se'n va tornar a parlar un cop aprovat. Un ciutadà corrent, interessat per l'Anella Verda i per aquesta demanda, no tenia cap manera de saber com havia finalitzat, si aquests plans parcials es revocaven o no, i a quins interessos obeïa que no s'acabés de conservar bé l'Anella Verda, si aquesta era una reivindicació de l'equip de govern.

Tornant a l'esgotament, comprenem aquesta ànsia d'aprovar el POUM, comprenem també les editorials dels diaris i les expressions de ràdios o televisions amb un "per fi" inclòs, sense analitzar el contingut d'allò que "per fi" ha estat aprovat. Fins i tot ens sembla fantàstic que els mitjans hagin fet, tots ells, la seva cronologia des que va començar a caminar fins ara, passant per l'aprovació polèmica.

Finalment, resulta curiós que no se n'hagi dit res, del Camp de Golf ni de la seva ampliació. Serà perquè el propietari és de l'entorn socialista i, per tant, convé no fer enfadar els amos?

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' us animem a què investiguem tots plegats a fons, en la mesura de les nostres possibilitats i horaris, els plans municipals. D'aquí en podeu treure exclusives, "temes propis", que alhora beneficiaran la informació als ciutadans imparcial i honesta sobre allò que es fa des del consistori. I és que el periodisme no és (o no hauria de ser) un recurs al servei als polítics i al seu joc de declaracions, sinó un servei als ciutadans, que puguin estar degudament informats del que fa i del que deixa de fer una institució que, suposadament, els representen dia rere dia.

diumenge, 30 de gener del 2011

Una setmana d'èxits

Primer de tot, des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' volem donar-vos les gràcies per la gran acollida que hem tingut aquesta primera setmana a la xarxa, tant pels comentaris a les xarxes socials, pels enllaços a diversos blogs i webs (podeu veure'n una llista al costat), per les propostes que hem anat rebent per tots cantons, com finalment sobretot pels comentaris i les visites al blog.

Hem de dir que hem sobrepassat el miler de visites de llarg, un fet que ens ha sorprès tenint en compte que, de moment, la difusió ha estat gairebé nul·la, i que els blogs generalment per assolir la nostra fita necessiten uns quants mesos, per no dir potser algun any. De totes maneres, som molt ambiciosos. No ens conformem amb res, i des de l'equip us demanem que ens enllaceu, que compartiu els articles al vostre mur de Facebook, al vostre timeline de Twitter o a qualsevol altra xarxa social. I agrairem sempre les crítiques i, sobretot, les propostes que ens feu.

Precisament sobre Twitter hem de dir que hem pres la iniciativa d'endinsar-nos en aquesta altra xarxa social. Us animem a què ens seguiu, però no tant per estar al corrent del que anem publicant al blog sinó pels comentaris que anirem fent sobre el que llegim, sentim o veiem als mitjans tarragonins d'aquí fins al maig.



L'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' ens acomiadem per avui, però prometem fotre-hi més canya d'ara en endavant, sempre tenint en compte que fem el que bonament podem!

divendres, 28 de gener del 2011

Extra! Extra! Als tarragonins no ens retallen les pensions!

No és conya, de debò! Almenys és el que en podem desprendre dels principals mitjans tarragonins, una de les principals per no dir l'única font d'informació de qualsevol habitant de la ciutat fora del seu lloc de treball/centre d'ensenyament/habitatge.

Cap notícia, excepte pel que fa les pàgines generalistes del Punt, el Diari de Tarragona, o els butlletins 'nacionals' de Catalunya Ràdio, Onda Rambla/Punto Radio, SER, etc. en relació a les negociacions dels sindicats CCOO i UGT amb el govern espanyol sobre la qüestió de les pensions. Vaja, no res fins al dia després. Els organitzadors de les protestes tarragonines (Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa) precisament van ocupar durant una estona en senyal de protesta les dependències del Diari de Tarragona per tal d'informar-nos als periodistes que aquell dia era un dia de vaga general convocada per diversos sindicats i que a la ciutat hi havia a la tarda una manifestació, per si encara no ens n'havíem assabentat, ja que no sortia enlloc de la publicació.

Només delCamp.cat, protagonista de renecs quan van publicar que a la manifestació de Reus (divendres 21) eren 70 persones (conseqüència directa, creiem, de no seguir tota la manifestació), va fer un seguiment digne de l'ocasió, aprofitant les noves tecnologies i la immediatesa que ens aporten. En aquest sentit, podem felicitar aquest mitjà amb poc més d'un any de trajectòria, ja que des de sempre ha donat una autèntica lliçó a la resta.

No cal repetir, doncs, que de la Vaga i de les mobilitzacions a Tarragona no se'n va parlar ni al Diari de Tarragona, ni al Punt, ni a Tarragona 21, ni a Tarragona Ràdio, ni al Canal Català, ni a TAC12, ni al Més Tarragona, ni a la majoria dels mitjans. De fet, els comentaris que alguns periodistes piulaven al seu Twitter deixaven entreveure que no era pas casualitat. Senyors i senyores periodistes: l'exercici del periodisme, segons el que ens deien a les aules (tot i que algunes no hi han passat), ha de ser honest. Un periodisme honest que actualment a la ciutat és gairebé inexistent, primer per aquest tipus de persones que avantposen el seu posicionament a allò que és noticiable i segon per aquell altre tipus que no qüestionen el seu entorn ni el que li fan fer a Redacció. I això que CCOO i UGT, sense haver fet res més que ocupar amb els seus alliberats durant mitja hora l'INSS de la Rambla, van rebre tota l'atenció possible, fins i tot abans de l'acció, quan el Canal Català va entrevistar Jordi Salvador (secretari general d'UGT al Camp de Tarragona) en relació a les mobilitzacions que tenien plantejades (que, tal com hem vist, només era aquesta).

Mentrestant, la CGT i la 'Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa' eren objecte d'un silenci sepulcral. Les notes de premsa i les convocatòries rebudes pels mitjans, gairebé inexistents a les portades de les diverses plataformes. Sindicats minoritaris? Pensem-hi una mica, companys! Valtros esteu afiliats a algun sindicat? Oi que no? Com a molt, estem col·legiats o paguem una quota al Sindicat de Periodistes de Catalunya, que de sindicat en té poc, però que per exercir la nostra professió en certs casos és necessari. Doncs els periodistes resulta que no som al·lienígenes; que els sindicats, avui per avui, no representen la totalitat dels treballadors. Ni tan sols ho fan els partits, amb els alts nivells d'abstenció (que sovint ens afanyem a amagar). Per tant, com tenim la imprudència d'ignorar el que fa la societat civil mobilitzada, que diem que estaria bé impulsar? Com ha de ser un èxit una Vaga i una manifestació que, ja per començar, no és ni tan sols difosa pels mitjans, com passa amb qualsevol altra convocatòria? Així doncs, estalviem-nos lliçons reaccionàries, diem les coses pel seu nom: les línies editorials/ideològiques dels mitjans on treballem no permeten que allò que no surt de les institucions sigui 'informació', mentre que com que no sortim de la nostra Redacció més que a cobrir rodes de premsa tampoc ens assabentem del que passa al carrer. Aquesta denúncia, feta per la Coordinadora, no és nova. Resulta grotesc que els 1 de maig, amb dues manifestacions (una al matí i l'altra a la tarda, la segona, l'alternativa, més concorreguda que la primera), només hi apareguin CCOO i UGT a tot arreu. I que a les dues darreres manifestacions per la reforma laboral, el 8 de juny (funcionaris) i 29 de setembre (general), tot i que el seu bloc fos tan important com el dels 'sindicats majoritaris', no se'ls anomenés per enlloc. I gosem parlar en aquests termes i discriminar tots aquests ciutadans que veuen impossible arribar a més gent amb aquesta oligarquia mediàtica local?

Ball de xifres i de noms

Una altra cosa que ens hauríem de fer mirar els periodistes és que no se'ns noti la ignorància, la mala fe o el passotisme quan parlem de certs temes. No era la CGT la qui es manifestava el dia 27 i organitzava piquets, sinó que era la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, formada per diversos col·lectius, entre ells la CGT. És com si en una notícia sobre la Unió del Mediterrani, parléssim només de l'Estat francès o de l'italià perquè són els més rics i més importants. Parlem amb propietat. I més estrany resulta quan es publica una fotografia amb la pancarta inicial amb una signatura que no deixa lloc a cap mena de dubte. Tampoc no eren 100 persones (tal com afirma el Diari de Tarragona) les que es van manifestar entre la plaça Imperial Tàrraco i la plaça de la Font. L'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' ho va seguir en directe (per la feina i per la nostra dedicació incondicional tot i que intermitent a aquest blog) i no sembla que baixessin de 200-300. Una cosa és que no ens creiem les dades dels organitzadors, lògicament ja que sempre s'inflen i tots juguem a aquesta picardia quan ens interessa. Ara bé, l'altra és que la rebaixem a coses impossibles per tal, potser, de deslegitimar aquelles protestes que, ens semblin bé o malament, són ciutadans, lectors, que tenen tant dret com qualsevol polític a expressar la seva opinió al carrer i a què se'ls escolti.

Per últim, des de l'equip que editem aquest blog, no ens deixa de sorprendre la importància tan cabdal que alguns mitjans li donen a les pintades (de debò que devem ser molt nets en aquesta ciutat i encara no ens n'hem assabentat). En aquest cas, Tarragona 21 i Canal Català, els qui, sense treure absolutament cap mena de notícia sobre les manifestacions, sobre els piquets i sobre la Vaga, van anar a cobrir una pintada al local de campanya de Victòria Forns al carrer Major amb el lema 'Titelles, Vaga, A" (l'A d'anarquisme). I això que tres piquets van ser multats durant el matí per repartir fulletons informatius al carrer Unió un dia de Vaga (segons els organitzadors, amb tots els permisos adients)! I això que 100 persones van estar recorrent diversos punts de la ciutat ocupant seus institucionals i privades informant de la Vaga! I això que hi havia una Vaga General convocada, en part, per un sindicat amb representació a la ciutat! I tantes coses que van passar durant el dia que no entenem com pot ser que l'única notícia en referència a la jornada de mobilitzacions sigui una maleïda, una refotuda pintada. Que condemnem, tal com condemnem d'altres coses que creiem tan denunciables com aquesta.

Així doncs, les conclusions són ben clares: el periodisme és una eina. Una eina legitimadora i difusora de moltes idees. Si no ens agraden aquestes idees, no les treiem. Però des de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' creiem que això no és democràtic, ja que suposa privatitzar la informació, no tothom pot pagar-se el seu mitjà, donada l'evidència que els mitjans públics no fan la seva funció. Ahir els periodistes van ignorar, a consciència (d'ells o dels seus caps), el que passava, i no és el primer cop. Emplacem els companys a què posin en ordre les seves prioritats i a què desenvolupin la seva professió de la manera que cal, professionalment.

dimecres, 26 de gener del 2011

El patufet no és tan innocent

Aquesta setmana, l'anomenat patufet ens sorprenia altre cop amb una gran notícia, una d'aquelles exclusives que només ells treuen de tant en tant i que ens deixen a tots bocabadats, allò que dius: "això a Tarragona, una ciutat de 130.000 habitants, és noticiable".

(clica per veure-ho ampliat)

Una pintada. Una refotuda pintada amb un permanent. Que nets que devem ser els tarragonins, que una sola pintada (bé, diuen que en són més, això vol dir que en són... dues?) és notícia al Diari de Tarragona. Destaquen, al text que en aquesta església hi van a combregar els creients de la ciutat. I doncs, què hi han d'anar a fer, si no? S'han vist pertorbats per aquesta presència? O potser és el mateix Antoni Coll, el de la plumilla, el que ha demanat que es publiqui?

Després diuen que els mitjans grans no tenen ideologia. Ideologia Catòlica Apostòlica i Romana.

dilluns, 24 de gener del 2011

Publicitat sense passar per caixa

Els tarragonins som ben generosos quan volem. Tot i estar en crisi, tot i la manca d'anunciants, els caps dels mitjans de la ciutat s'ofereixen a les empreses per tal d'anunciar-se fins i tot abans d'instal·lar-s'hi, això sí, gratuïtament. Va ser el cas d'una cadena coneguda d'hipermercats espanyola i una altra de francesa, el d'una cadena de venda a l'engròs de mobles per a la llar... També podem observar aquest fenòmen tan curiós en els únics cinemes que hi ha al nostre terme municipal cada cap de setmana o cada cop que hi ha qualsevol canvi per petit que sigui.

Per contra, no fan publicitat gratuïta a les fruiteries, botigues de discos, mercats tradicionals o supermercats de barri, tampoc no en fan a la indústria del moble tan tradicional a la vora del riu Sénia, ni tan sols als cicles de cinema gratuït o a preu més baix que es duu a terme a diversos espais de la ciutat, des de casals fins a establiments d'oci.

I és ben estrany, ja que no paren de dir-nos que els mitjans necessiten publicitat per sobreviure. S'empassen les notes de premsa elaborades en uns excel·lents gabinets de comunicació corporatius com si d'una notícia de servei públic es tractés, sense passar per caixa.

Aquesta darrera setmana, El Punt i Tarragona 21 (posteriorment copiaven la primícia d'altres com delCamp.cat en considerar-la interessant per als lectors) coincidien en anunciar que una nova empresa dedicada a la venda de càpsules de cafè s'instal·laria a la ciutat. De fet, Tarragona 21 assegurava que es tractava d'una consecució arran de la feina desenvolupada per l'equip de govern per dur a la ciutat les millors marques. I això sorgia arran d'una filtració per part de l'Ajuntament, o d'una conversa informal post-roda de premsa, com li vulgueu dir. Mentrestant, resorgeix com aquell malson que mai s'acaba la polèmica Reus-Tarragona per la disputa de l'empresa dels mobles.

Noticiabilitat? Que no s'hi poden comprar mobles, a Tarragona? Que no hi podem comprar roba? Menjar? No hi podem veure pel·lícules? Que no tenim mil llocs on anar a comprar màquines, càpsules i tasses de cafè? I llibres? No tenim prou llibreries a la ciutat? Per tant, podem afirmar rotundament que el fet que arribi qualsevol cadena, de per si, no és notícia. Notícia ho seria si l'Ajuntament cedís gratuïtament uns terrenys o unes instal·lacions (tal com ha passat, i tots han callat esperant les sucoses inversions publicitàries... quina paradoxa!), notícia ho seria si es parla de com afectarà això al teixit comercial de petit comerç a la ciutat... però en la resta de casos, no. Si una inauguració d'una botiga del carrer Canyelles no és notícia, tampoc no ho hauria de ser la inauguració (o els rumors que en algun moment d'enguany s'hi instal·lés) d'una empresa qualsevol. Si de cas, siguem honestos, i fem com els companys de Notícies TGN, que no es tallen un pèl amb això de la publicitat (hi tenen bons professionals) i hi tenen una secció que es diu Publireportatge. Premsa de qualitat.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', lloem la generositat dels mitjans tarragonins, de debò. Ara bé, directors/caps: que la vostra acció no signifiqui perdre diners per als vostres treballadors, amb contractes precaris en forma de beca o simplement amb molts col·laboradors que no veuen ni un ral.

dissabte, 22 de gener del 2011

Filtracions i flirtejos

Just ahir, el Diari de Tarragona treia una notícia sobre una possible sanció que li aplicaria l'Ajuntament de Tarragona a l'empresa gestionadora del Marina Port Tàrraco, 'International Marina Tarraco'. Aquesta sanció, d'uns 3.000 euros, seria "simbòlica" i en motiu de la sentència contrària al complex per part del TSJC, després que fos el mateix consistori qui n'autoritzés la construcció.

Begoña Floría, tinent d'alcalde, deia en una roda de premsa posterior davant de tots els mitjans que no en volia parlar. Aquesta informació publicada al Diari el 21 de gener de 2011 no surt, segurament, ni de l'àrea d'investigació del rotatiu ni d'un comunicat emès per cap de les parts, sinó que neix d'una filtració. Les filtracions, que massa sovint es donen exclusivament entre els mateixos protagonistes a la nostra ciutat, no són res més que un intercanvi de favors a curt o a llarg termini. Alhora, són una eina legítima i pròpia del periodisme per tal d'anar treient temes propis: és com un succedani del que comentàvem en l'entrada anterior (no es tracta de notes de premsa, però segueixen marcant-te l'agenda des de fora sense que te n'adonis).

Cada mitjà té la seva línia editorial, també ideològica, i això li permet més o menys contactes amb certs sectors. És vox populi que el Diari de Tarragona té filtracions constants de totes bandes, sobretot del consistori (que veu en ell un mitjà de propaganda potent tot i no compartir-hi, presumptament, ideologia), de la mateixa manera que les tenen altres plataformes com Tarragona 21 (PSC), el TotTarragona (CiU-PP) i en menor mesura El Punt (ERC) o els mitjans públics (Tarragona Ràdio, TAC12).

Cal anar amb compte, però, a l'hora d'analitzar aquestes informacions. Sempre, absolutament sempre, són interessades des de l'origen (encara que vulguin fer més fort un mitjà que comença o un que és en hores baixes). La resta de mitjans són els més perjudicats, és lògic: no marquen l'actualitat i no reben cap input per treure-ho. A canvi, els que fan de joglar, els que tenen la 'primícia', després han de pagar el favor. Ens sorprenen els publireportatges de l'alcalde fent truites a la portada del Diari, però és que és això, retornar favors o obligar l'altre a què te'n faci en un futur.

Som molts els periodistes que, davant de filtracions del consistori al Diari concretament, hem trucat a l'equip de govern (el responsable que s'esmenti en aquella notícia) per tal de contrastar la informació i ens han donat 'llargues'. Que això ho faci un partit en concret o una empresa determinada, podem estar-hi més o menys d'acord, però entra dins les eines del periodisme i de la comunicació en general (les relacions públiques no són repartir flyers, com ens deien a la universitat). Que això ho faci un consistori, discriminant mitjans segons importància, tal com si convoquessin una roda de premsa per a un mitjà en concret quan la intenció de la comunicació és que sigui per a tots els ciutadans, ja no és ni tan democràtic ni tan legítim, ja que demostra un nivell de transparència sota mínims.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', no us animem pas a desestimar les filtracions, més faltaria. Ara bé, tinguem en compte tots plegats què significa una filtració a nivell global i com hem de respondre a futurs 'xantatges' o, si més no, 'negociacions'. Que el que a nivell autonòmic en diem 'globus sonda', en el món local també es produeix. Una manera de desviar l'atenció d'un tema bullent de l'actualitat que no convé, o una manera de fer una actuació que ni ells mateixos saben com serà rebuda pels ciutadans i per l'Opinió Pública.

dimecres, 19 de gener del 2011

Repsol, la taca dels mitjans

Presumiblement fora ja de la polèmica efímera que causa l'agenda-setting en relació a les taques que va ocasionar l'empresa Repsol-YPF a la costa de Tarragona i de la Pineda fa tot just una setmana, cal fer una certa anàlisi del que es cobreix quan concretament els petroliers la tornen a espifiar i tot allò que desemboca, cru inclòs.

És ben sabut que la Petroquímica a la ciutat de Tarragona i a les viles del voltant (Salou, Cambrils, Vila-seca, la Canonja, el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, etc.) és font de negocis i de finançament des de les festes majors fins als mitjans de comunicació, que en reben el seu patrocini. La 'Responsabilitat Social Corporativa', doncs, fa de les notícies negatives de Repsol un autèntic tabú excepte en grans catàstrofes que la mirada de la gent no pot negar. Els darrers 10 anys, Repsol ha estat causant i protagonista principal de més d'una desena de vessaments entre Tarragona i el Delta de l'Ebre. Els mitjans locals, autonòmics i estatals, amb les seves rutines, han ignorat completament el que passava i no n'han volgut saber res entre cadascun dels vessaments. Si a això li sumem els diners que paga l'empresa en motiu de bàners publicitaris o els lligams que tenen mitjans, partits i empresa ja tradicionalment, podem afirmar que la polèmica generada aquests dies amb les taques i la visita del sr. Antoni Brufau, president de la companyia, forma part d'aquesta obra que, com el Teatre de Tarragona, mai se sap quan acabarà ni per a què servirà.

Caldria destacar el paper dels diversos mitjans, si més no els més rellevants en l'esfera tarragonina, que han cobert la notícia dels dos vessaments i de la visita del president Brufau. Hi ha hagut tres tipus de tractaments:
  • per compromís/justificador
  • millorable
  • partidista
Aquest blog ha rebut informacions que el digital TotTarragona censura comentaris que van en contra de Repsol. Més enllà d'això, les notícies de les taques es limitaven a les notes de premsa que enviaven les institucions i la mateixa companyia, sense la crítica ni la mossegada que caracteritza aquest mitjà en concret. Tot i sense censurar comentaris, també és el cas del Diari de Tarragona, que lluny d'indagar gaire en els fets no hi dedicava gaire espai en les seves edicions. El poder de la publicitat.

Després, hi ha els casos de delCamp.cat i el diari El Punt, que tot i posar en antecedents els lectors -cosa que feien molt superficialment els anteriors- no dedicava gaire recerca a les respostes de les entitats ecologistes que provocarien encara més accidents d'aquest estil, com hem pogut comprovar. En general, podem dir que el to de les seves cròniques ha estat adient a les circumstàncies, però s'hauria agraït més aprofundiment i més constància, més enllà de les notes i les rodes de premsa (l'ideal del periodisme és dirigir tu l'actualitat, no que te la dirigeixin).

Per últim, hi ha els mitjans clarament partidistes, no en el sentit estricte del segle XIX sinó en el camuflat. Mitjans públics com Tarragona Ràdio o privats com Tarragona 21 i el Diari Més s'han esmerçat més en allò que deien alcaldes i regidors que no en allò que realment estava passant i que podria passar, tal com narraven els ecologistes. Això sí, quan els ha convingut, a ells i als partits als quals representen mediàticament, llistes de vessaments com a notícia destacada han aparegut a les seves portades.

Fora de les fronteres tarragonines, TV3 cobria les taques com aquella desgràcia que sovint fa que baixin del Llobregat, sense aprofundir ni tan sols en allò que deien els comunicats. Mentrestant, el diari Ara, caracteritzat per la seva voluntat paternalista de generar opinió, deia després de la inversió anunciada per Antoni Brufau que havien estat "àgils". 10 anys després, l'agilitat és quelcom que caldria valorar en la seva mesura justa.

Així doncs, podem afirmar que des de la majoria dels mitjans la taca ha estat quelcom efímer i alhora anecdòtic, s'ha lloat la visita del president de Repsol a les nostres costes i les seves inversions a darrera hora, donant-li més cobertura al culpable que a qui denuncia els mals comportaments, per tant donant més cobertura a una visió ("no n'hi ha hagut per a tant") que a l'altra ("se'ls hauria de posar ben rectes"). Emplacem els mitjans tarragonins o amb àmbit tarragoní, com a proposta constructiva, que no oblidin investigar quina serà la sanció rebuda per la companyia.

Atentament, equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans'.

dimarts, 11 de gener del 2011

Benvinguts a 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans'

Tal com podeu llegir al cantó dret:

Aquest blog vol descriure la lluita de poder entre els diversos mitjans, les seves simpaties polítiques i les estratègies periodístiques que duen a terme per tal d'afavorir-les. En definitiva, fer una mica de desanalfabetització mediàtica al voltant dels mitjans que fan referència en les seves notícies a la ciutat de Tarragona, abans de les eleccions municipals de 2011. Fomentem la cultura democràtica i popular en els mitjans de comunicació. Els autors d'aquest blog som tots els ciutadans disconformes amb la situació mediàtica actual, amb experiència en la professió periodística. Si tens qualsevol idea per a un post, només ens has d'enviar un correu i ho publicarem. tgnmitjans2011@gmail.com

Per tant, aquest és un blog participatiu, que té en compte totes les sensibilitats i que no aposta per la destrucció sinó per la construcció d'un nou model de periodisme a la ciutat. Així mateix, veureu que l'òptica d'aquest mitjà en concret és del foment de la democràcia participativa, de la llengua pròpia de Tarragona i del moviment associatiu i popular de la ciutat.

Així doncs, us donem la benvinguda i esperem que hi participeu força.