divendres, 18 de febrer del 2011

Parlem d'Egipte, però no del País Valencià

Avui han tancat definitivament TV3 al País Valencià. L'única cadena de televisió que emet gairebé tots els seus programes en llengua catalana sota el Sénia. D'altra banda, s'espera que la Catalunya Nord també perdi el senyal.

Als mitjans comarcals, locals, autonòmics i estatals que parlen de Tarragona i que sovint es refereixen a notícies de fora d'ella no en diuen res. Ni tan sols Tv3 hi fa un esment rellevant en els seus telenotícies del 3/24. Internet està revolucionat per aquesta injustícia antidemocràtica. Llibertat d'expressió, ahir amb Egunkaria, avui amb Tv3, demà amb la propera víctima, que podem ser qualsevol.




dimarts, 8 de febrer del 2011

Comença la campanya

Ciutadanes de Tarragona, queda oberta la veda, ja podem aturar el periodisme!

L'inici de l'aventura tarragonavintiunenca en paper ha estat el senyal més evident (que molts ja esperàvem) que la campanya ja havia començat. Amb la majoria dels caps de llista definits, més o menys les candidatures confirmades (CiU, PSC, PP, ERC/Reagrupament, ICV-EUiA i CUP; quedaria per saber si... PxC? SI? C's? algun nou partit personalista com el 2007?), el hashtag #municipalstgn del Twitter i els enquestadors ja preparant els qüestionaris, els periodistes dels mitjans locals ja ens olorem les vacances. Desgraciadament, no podrem anar a les Bahames, entre d'altres coses perquè el sou dels periodistes que ens xuclem les rodes de premsa no hi arriba. El que sí que farem, tal com anunciava fa uns dies l'Observatori de Mitjans Media.cat aportant com a prova un informe amb entrevistes i anàlisis, serà ignorar el que passi al nostre voltant. Anirem de roda de premsa en roda de premsa, agafarem les declaracions que ens semblin més sucoses... propostes? Les propostes no seran noticiables, volem polèmica! Pel que fa a la diversitat d'opinió i al simple fet de la democràcia, les quotes imperaran, tant en els mitjans públics com als privats, i no per llei sinó per rutina, tot plegat a banda de l'ideari base de cada mitjà. PSC, CiU i PP a la nostra ciutat acumularan debats, entrevistes, reportatges i articles fets per persones als qui se'ls suposa formació periodística, mentre que la resta de formacions, amb o sense representació, no ocuparan ni una sola portada als rotatius o als butlletins (com a molt, i basant-se en el criteri de la representativitat, ERC -pels dos regidors- i ICV -pels diputats al Parlament-).

Creiem que aquestes properes setmanes se'ns hauria de pagar, a tots els periodistes, un plus. Un plus per fer la feina d'altres, de gabinet de comunicació. Així potser podríem fer la nostra feina, la del dia a dia, de parlar amb les entitats, amb els ciutadans, què en pensen de l'administració però també quines iniciatives duen a terme per tal de dinamitzar la ciutat o què reclamen als carrers un dia de pluja o de fred amb pancartes i crits.

Si realment vivim en un sistema democràtic, la representació votada el 2007 (fa quatre anys!) no hauria de valdre a l'hora de cobrir les notícies. Tampoc no s'haurien de bandejar totes les iniciatives ciutadanes al marge de les eleccions que tenen la desgràcia de coincidir-hi. Els mitjans públics, com a públics que són, haurien de basar la seva activitat en oferir un servei informatiu al ciutadà, i no fer difusió d'allò que ve del govern en forma d'inauguracions, passejades, etc. No som conscients del poder que tenim com a periodistes i com a mitjans de comunicació sobre l'opció escollida el dia decisiu.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', recomanem als periodistes responsables que, si hem de cobrir una convocatòria de premsa de campanya, ho fem via Twitter (ja tenim el hashtag!), i que a canvi aprofundim en tot allò que tractem en aquests dies tan convulsos, estigui relacionat o no amb la campanya. Que la polèmica electoralista no ens enlluerni, o perdrem audiència, qualitat i dignitat com a professionals.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Tarragona 21, un insult al periodisme català


Molt se n'ha parlat sobre el fenòmen dels rotatius gratuïts, d'aquells que es mantenen gràcies a la publicitat, d'aquells altres que es mantenen gràcies a la voluntat i d'aquells últims que es mantenen gràcies als interessos polítics. Fa uns quants mesos que a Tarragona en tenim dels tres. Primer va ser el Clàxon i n'han vingut més, entre ells l'actual Diari Més, La Bicicleta, La Panerola (ja extingida), La Ciutat de Tarragona, l'Aquí (ja extingit)... Tots ells compleixen alguns dels models esmentats. Però seria interessant parlar dels tercers, dels que obeeixen interessos polítics, com el NotíciesTGN i el que ha sortit avui, el Tarragona 21.

Alguna cosa ens deixaven anar quan totes i cadascuna de les notícies que publicaven al digital d'alguna manera tenien a veure amb l'equip de govern i la seva acció. A alguns fins i tot ens va sorprendre que es tractés del primer gratuït de la ciutat en castellà (ni el Diari s'hi havia atrevit!). Avui sabem que només serà distribuït en locals d'hosteleria, i que serà el substitut de La Ciutat, almenys pel que fa a continguts.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', considerem que es tracta d'un insult al periodisme de qualitat fet a la nostra ciutat, que fins i tot els gratuïts que fins ara eren presents als nostres carrers tenien més dignitat. Malgrat totes les crítiques fetes anteriorment a la resta dels mitjans, sempre hi hem tingut alguna paraula constructiva. Tanmateix, no podem prendre la mateixa posició en aquest cas. Ens fa vergonya aliena com a periodistes i com a professionals d'aquest món de la comunicació, que autoanomenats periodistes es venguin al millor postor, abans amb el NotíciesTGN i ara amb el Tarragona 21, tot escenificant aquesta 'guerra de mitjans' que vindrà a continuació.

dijous, 3 de febrer del 2011

K.O. per esgotament

Una dècada després que es comencés a treballar en el darrer Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aquest dilluns va ser aprovat pel ple de l'Ajuntament, "un ple ple de gent", tot fent el joc de paraules que tan poc sovint ens deixen fer, donades les hores intempestives en què se celebren. Va ser el ple del Twitter (fins i tot el carrincló Diari de Tarragona se'n feia ressò), tot i que no es van posar d'acord amb les etiquetes (#pletgn o #pletarragona ?). I, sobretot, va ser el ple de l'ampliació de l'aparcament de Torroja o el de l'aprovació del POUM.

Entenem, periodistes i no periodistes, que l'esgotament de 10 anys amb 30.000 rodes de premsa sobre el tema esgota. Esgota fins a l'extenuació, en sabem tantes coses que creiem que els ciutadans també les coneixen. No ens hem llegit el POUM sencer, però pel que en diuen els polítics deu ser ben bo i ben consensuat, ja que tots hi estan d'acord. Un cop més, s'esdevenia la "cita definitiva" del Pla. Sempre és definitiu, i resulta que encara no està confirmat. Però sabem què hi posa?

Com si fóssim a l'EGB, necessitem una mestra que ens torni a dir per enèsima vegada que "l'important no és aprovar, sinó aprendre", i el cas és que els tarragonins lectors de premsa ja saben que s'ha aprovat un Pla, que portarà Tarragona als 185.000 habitants i que ha estat consensuat entre totes les forces polítiques amb representació i amb la Plataforma d'afectats del POUM. Però què hi diu? Quin contingut té? I quins plans parcials s'han revocat i quins d'altres s'hi han quedat? I per què?

Precisament el dia anterior a l'aprovació l'entitat ecologista GATA treia un comunicat en què rebutjava una part d'aquest Pla ja que ubicava com a urbanitzable el Torrent de la Mora. Tantes declaracions com hi va haver al voltant de l'Anella Verda, i resulta que hi ha una part que no es conserva! El PP 40, 42 i 43, que afecten, sobretot, al Mas d'en Sorder i als connectors naturals de Llevant entre costa i interior. Al marge de quins mitjans van o no van fer-se ressò d'aquesta demanda (més aviat pocs), el cas és que no se'n va tornar a parlar un cop aprovat. Un ciutadà corrent, interessat per l'Anella Verda i per aquesta demanda, no tenia cap manera de saber com havia finalitzat, si aquests plans parcials es revocaven o no, i a quins interessos obeïa que no s'acabés de conservar bé l'Anella Verda, si aquesta era una reivindicació de l'equip de govern.

Tornant a l'esgotament, comprenem aquesta ànsia d'aprovar el POUM, comprenem també les editorials dels diaris i les expressions de ràdios o televisions amb un "per fi" inclòs, sense analitzar el contingut d'allò que "per fi" ha estat aprovat. Fins i tot ens sembla fantàstic que els mitjans hagin fet, tots ells, la seva cronologia des que va començar a caminar fins ara, passant per l'aprovació polèmica.

Finalment, resulta curiós que no se n'hagi dit res, del Camp de Golf ni de la seva ampliació. Serà perquè el propietari és de l'entorn socialista i, per tant, convé no fer enfadar els amos?

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' us animem a què investiguem tots plegats a fons, en la mesura de les nostres possibilitats i horaris, els plans municipals. D'aquí en podeu treure exclusives, "temes propis", que alhora beneficiaran la informació als ciutadans imparcial i honesta sobre allò que es fa des del consistori. I és que el periodisme no és (o no hauria de ser) un recurs al servei als polítics i al seu joc de declaracions, sinó un servei als ciutadans, que puguin estar degudament informats del que fa i del que deixa de fer una institució que, suposadament, els representen dia rere dia.