K.O. per esgotament

Una dècada després que es comencés a treballar en el darrer Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aquest dilluns va ser aprovat pel ple de l'Ajuntament, "un ple ple de gent", tot fent el joc de paraules que tan poc sovint ens deixen fer, donades les hores intempestives en què se celebren. Va ser el ple del Twitter (fins i tot el carrincló Diari de Tarragona se'n feia ressò), tot i que no es van posar d'acord amb les etiquetes (#pletgn o #pletarragona ?). I, sobretot, va ser el ple de l'ampliació de l'aparcament de Torroja o el de l'aprovació del POUM.

Entenem, periodistes i no periodistes, que l'esgotament de 10 anys amb 30.000 rodes de premsa sobre el tema esgota. Esgota fins a l'extenuació, en sabem tantes coses que creiem que els ciutadans també les coneixen. No ens hem llegit el POUM sencer, però pel que en diuen els polítics deu ser ben bo i ben consensuat, ja que tots hi estan d'acord. Un cop més, s'esdevenia la "cita definitiva" del Pla. Sempre és definitiu, i resulta que encara no està confirmat. Però sabem què hi posa?

Com si fóssim a l'EGB, necessitem una mestra que ens torni a dir per enèsima vegada que "l'important no és aprovar, sinó aprendre", i el cas és que els tarragonins lectors de premsa ja saben que s'ha aprovat un Pla, que portarà Tarragona als 185.000 habitants i que ha estat consensuat entre totes les forces polítiques amb representació i amb la Plataforma d'afectats del POUM. Però què hi diu? Quin contingut té? I quins plans parcials s'han revocat i quins d'altres s'hi han quedat? I per què?

Precisament el dia anterior a l'aprovació l'entitat ecologista GATA treia un comunicat en què rebutjava una part d'aquest Pla ja que ubicava com a urbanitzable el Torrent de la Mora. Tantes declaracions com hi va haver al voltant de l'Anella Verda, i resulta que hi ha una part que no es conserva! El PP 40, 42 i 43, que afecten, sobretot, al Mas d'en Sorder i als connectors naturals de Llevant entre costa i interior. Al marge de quins mitjans van o no van fer-se ressò d'aquesta demanda (més aviat pocs), el cas és que no se'n va tornar a parlar un cop aprovat. Un ciutadà corrent, interessat per l'Anella Verda i per aquesta demanda, no tenia cap manera de saber com havia finalitzat, si aquests plans parcials es revocaven o no, i a quins interessos obeïa que no s'acabés de conservar bé l'Anella Verda, si aquesta era una reivindicació de l'equip de govern.

Tornant a l'esgotament, comprenem aquesta ànsia d'aprovar el POUM, comprenem també les editorials dels diaris i les expressions de ràdios o televisions amb un "per fi" inclòs, sense analitzar el contingut d'allò que "per fi" ha estat aprovat. Fins i tot ens sembla fantàstic que els mitjans hagin fet, tots ells, la seva cronologia des que va començar a caminar fins ara, passant per l'aprovació polèmica.

Finalment, resulta curiós que no se n'hagi dit res, del Camp de Golf ni de la seva ampliació. Serà perquè el propietari és de l'entorn socialista i, per tant, convé no fer enfadar els amos?

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' us animem a què investiguem tots plegats a fons, en la mesura de les nostres possibilitats i horaris, els plans municipals. D'aquí en podeu treure exclusives, "temes propis", que alhora beneficiaran la informació als ciutadans imparcial i honesta sobre allò que es fa des del consistori. I és que el periodisme no és (o no hauria de ser) un recurs al servei als polítics i al seu joc de declaracions, sinó un servei als ciutadans, que puguin estar degudament informats del que fa i del que deixa de fer una institució que, suposadament, els representen dia rere dia.