L'inici de l'aventura tarragonavintiunenca en paper ha estat el senyal més evident (que molts ja esperàvem) que la campanya ja havia començat. Amb la majoria dels caps de llista definits, més o menys les candidatures confirmades (CiU, PSC, PP, ERC/Reagrupament, ICV-EUiA i CUP; quedaria per saber si... PxC? SI? C's? algun nou partit personalista com el 2007?), el hashtag #municipalstgn del Twitter i els enquestadors ja preparant els qüestionaris, els periodistes dels mitjans locals ja ens olorem les vacances. Desgraciadament, no podrem anar a les Bahames, entre d'altres coses perquè el sou dels periodistes que ens xuclem les rodes de premsa no hi arriba. El que sí que farem, tal com anunciava fa uns dies l'Observatori de Mitjans Media.cat aportant com a prova un informe amb entrevistes i anàlisis, serà ignorar el que passi al nostre voltant. Anirem de roda de premsa en roda de premsa, agafarem les declaracions que ens semblin més sucoses... propostes? Les propostes no seran noticiables, volem polèmica! Pel que fa a la diversitat d'opinió i al simple fet de la democràcia, les quotes imperaran, tant en els mitjans públics com als privats, i no per llei sinó per rutina, tot plegat a banda de l'ideari base de cada mitjà. PSC, CiU i PP a la nostra ciutat acumularan debats, entrevistes, reportatges i articles fets per persones als qui se'ls suposa formació periodística, mentre que la resta de formacions, amb o sense representació, no ocuparan ni una sola portada als rotatius o als butlletins (com a molt, i basant-se en el criteri de la representativitat, ERC -pels dos regidors- i ICV -pels diputats al Parlament-).
Creiem que aquestes properes setmanes se'ns hauria de pagar, a tots els periodistes, un plus. Un plus per fer la feina d'altres, de gabinet de comunicació. Així potser podríem fer la nostra feina, la del dia a dia, de parlar amb les entitats, amb els ciutadans, què en pensen de l'administració però també quines iniciatives duen a terme per tal de dinamitzar la ciutat o què reclamen als carrers un dia de pluja o de fred amb pancartes i crits.
Si realment vivim en un sistema democràtic, la representació votada el 2007 (fa quatre anys!) no hauria de valdre a l'hora de cobrir les notícies. Tampoc no s'haurien de bandejar totes les iniciatives ciutadanes al marge de les eleccions que tenen la desgràcia de coincidir-hi. Els mitjans públics, com a públics que són, haurien de basar la seva activitat en oferir un servei informatiu al ciutadà, i no fer difusió d'allò que ve del govern en forma d'inauguracions, passejades, etc. No som conscients del poder que tenim com a periodistes i com a mitjans de comunicació sobre l'opció escollida el dia decisiu.
Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', recomanem als periodistes responsables que, si hem de cobrir una convocatòria de premsa de campanya, ho fem via Twitter (ja tenim el hashtag!), i que a canvi aprofundim en tot allò que tractem en aquests dies tan convulsos, estigui relacionat o no amb la campanya. Que la polèmica electoralista no ens enlluerni, o perdrem audiència, qualitat i dignitat com a professionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada