Extra! Extra! Als tarragonins no ens retallen les pensions!

No és conya, de debò! Almenys és el que en podem desprendre dels principals mitjans tarragonins, una de les principals per no dir l'única font d'informació de qualsevol habitant de la ciutat fora del seu lloc de treball/centre d'ensenyament/habitatge.

Cap notícia, excepte pel que fa les pàgines generalistes del Punt, el Diari de Tarragona, o els butlletins 'nacionals' de Catalunya Ràdio, Onda Rambla/Punto Radio, SER, etc. en relació a les negociacions dels sindicats CCOO i UGT amb el govern espanyol sobre la qüestió de les pensions. Vaja, no res fins al dia després. Els organitzadors de les protestes tarragonines (Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa) precisament van ocupar durant una estona en senyal de protesta les dependències del Diari de Tarragona per tal d'informar-nos als periodistes que aquell dia era un dia de vaga general convocada per diversos sindicats i que a la ciutat hi havia a la tarda una manifestació, per si encara no ens n'havíem assabentat, ja que no sortia enlloc de la publicació.

Només delCamp.cat, protagonista de renecs quan van publicar que a la manifestació de Reus (divendres 21) eren 70 persones (conseqüència directa, creiem, de no seguir tota la manifestació), va fer un seguiment digne de l'ocasió, aprofitant les noves tecnologies i la immediatesa que ens aporten. En aquest sentit, podem felicitar aquest mitjà amb poc més d'un any de trajectòria, ja que des de sempre ha donat una autèntica lliçó a la resta.

No cal repetir, doncs, que de la Vaga i de les mobilitzacions a Tarragona no se'n va parlar ni al Diari de Tarragona, ni al Punt, ni a Tarragona 21, ni a Tarragona Ràdio, ni al Canal Català, ni a TAC12, ni al Més Tarragona, ni a la majoria dels mitjans. De fet, els comentaris que alguns periodistes piulaven al seu Twitter deixaven entreveure que no era pas casualitat. Senyors i senyores periodistes: l'exercici del periodisme, segons el que ens deien a les aules (tot i que algunes no hi han passat), ha de ser honest. Un periodisme honest que actualment a la ciutat és gairebé inexistent, primer per aquest tipus de persones que avantposen el seu posicionament a allò que és noticiable i segon per aquell altre tipus que no qüestionen el seu entorn ni el que li fan fer a Redacció. I això que CCOO i UGT, sense haver fet res més que ocupar amb els seus alliberats durant mitja hora l'INSS de la Rambla, van rebre tota l'atenció possible, fins i tot abans de l'acció, quan el Canal Català va entrevistar Jordi Salvador (secretari general d'UGT al Camp de Tarragona) en relació a les mobilitzacions que tenien plantejades (que, tal com hem vist, només era aquesta).

Mentrestant, la CGT i la 'Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa' eren objecte d'un silenci sepulcral. Les notes de premsa i les convocatòries rebudes pels mitjans, gairebé inexistents a les portades de les diverses plataformes. Sindicats minoritaris? Pensem-hi una mica, companys! Valtros esteu afiliats a algun sindicat? Oi que no? Com a molt, estem col·legiats o paguem una quota al Sindicat de Periodistes de Catalunya, que de sindicat en té poc, però que per exercir la nostra professió en certs casos és necessari. Doncs els periodistes resulta que no som al·lienígenes; que els sindicats, avui per avui, no representen la totalitat dels treballadors. Ni tan sols ho fan els partits, amb els alts nivells d'abstenció (que sovint ens afanyem a amagar). Per tant, com tenim la imprudència d'ignorar el que fa la societat civil mobilitzada, que diem que estaria bé impulsar? Com ha de ser un èxit una Vaga i una manifestació que, ja per començar, no és ni tan sols difosa pels mitjans, com passa amb qualsevol altra convocatòria? Així doncs, estalviem-nos lliçons reaccionàries, diem les coses pel seu nom: les línies editorials/ideològiques dels mitjans on treballem no permeten que allò que no surt de les institucions sigui 'informació', mentre que com que no sortim de la nostra Redacció més que a cobrir rodes de premsa tampoc ens assabentem del que passa al carrer. Aquesta denúncia, feta per la Coordinadora, no és nova. Resulta grotesc que els 1 de maig, amb dues manifestacions (una al matí i l'altra a la tarda, la segona, l'alternativa, més concorreguda que la primera), només hi apareguin CCOO i UGT a tot arreu. I que a les dues darreres manifestacions per la reforma laboral, el 8 de juny (funcionaris) i 29 de setembre (general), tot i que el seu bloc fos tan important com el dels 'sindicats majoritaris', no se'ls anomenés per enlloc. I gosem parlar en aquests termes i discriminar tots aquests ciutadans que veuen impossible arribar a més gent amb aquesta oligarquia mediàtica local?

Ball de xifres i de noms

Una altra cosa que ens hauríem de fer mirar els periodistes és que no se'ns noti la ignorància, la mala fe o el passotisme quan parlem de certs temes. No era la CGT la qui es manifestava el dia 27 i organitzava piquets, sinó que era la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, formada per diversos col·lectius, entre ells la CGT. És com si en una notícia sobre la Unió del Mediterrani, parléssim només de l'Estat francès o de l'italià perquè són els més rics i més importants. Parlem amb propietat. I més estrany resulta quan es publica una fotografia amb la pancarta inicial amb una signatura que no deixa lloc a cap mena de dubte. Tampoc no eren 100 persones (tal com afirma el Diari de Tarragona) les que es van manifestar entre la plaça Imperial Tàrraco i la plaça de la Font. L'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' ho va seguir en directe (per la feina i per la nostra dedicació incondicional tot i que intermitent a aquest blog) i no sembla que baixessin de 200-300. Una cosa és que no ens creiem les dades dels organitzadors, lògicament ja que sempre s'inflen i tots juguem a aquesta picardia quan ens interessa. Ara bé, l'altra és que la rebaixem a coses impossibles per tal, potser, de deslegitimar aquelles protestes que, ens semblin bé o malament, són ciutadans, lectors, que tenen tant dret com qualsevol polític a expressar la seva opinió al carrer i a què se'ls escolti.

Per últim, des de l'equip que editem aquest blog, no ens deixa de sorprendre la importància tan cabdal que alguns mitjans li donen a les pintades (de debò que devem ser molt nets en aquesta ciutat i encara no ens n'hem assabentat). En aquest cas, Tarragona 21 i Canal Català, els qui, sense treure absolutament cap mena de notícia sobre les manifestacions, sobre els piquets i sobre la Vaga, van anar a cobrir una pintada al local de campanya de Victòria Forns al carrer Major amb el lema 'Titelles, Vaga, A" (l'A d'anarquisme). I això que tres piquets van ser multats durant el matí per repartir fulletons informatius al carrer Unió un dia de Vaga (segons els organitzadors, amb tots els permisos adients)! I això que 100 persones van estar recorrent diversos punts de la ciutat ocupant seus institucionals i privades informant de la Vaga! I això que hi havia una Vaga General convocada, en part, per un sindicat amb representació a la ciutat! I tantes coses que van passar durant el dia que no entenem com pot ser que l'única notícia en referència a la jornada de mobilitzacions sigui una maleïda, una refotuda pintada. Que condemnem, tal com condemnem d'altres coses que creiem tan denunciables com aquesta.

Així doncs, les conclusions són ben clares: el periodisme és una eina. Una eina legitimadora i difusora de moltes idees. Si no ens agraden aquestes idees, no les treiem. Però des de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' creiem que això no és democràtic, ja que suposa privatitzar la informació, no tothom pot pagar-se el seu mitjà, donada l'evidència que els mitjans públics no fan la seva funció. Ahir els periodistes van ignorar, a consciència (d'ells o dels seus caps), el que passava, i no és el primer cop. Emplacem els companys a què posin en ordre les seves prioritats i a què desenvolupin la seva professió de la manera que cal, professionalment.