Som molts els periodistes aficionats a la comunicació política i a les seves noves formes. Ja sigui perquè es tracta d'una disciplina no tinguda gaire en compte o perquè simplement malgrat tot encara estem interessats en la política com una manera de canviar les coses i mirem què fan els polítics provant de trobar frescor.
Frescor és el que devien percebre a la redacció del Patufet per publicar en portada l'èxit del vídeo ditxós. O les primàries d'un partit que segons el que diuen les enquestes serà substituït per un altre de nou. O els banys de masses de l'alcalde exercint ja de cap de llista i no de càrrec electe. O les habilitats comunicadores de la transversalitat per dir que no, que no pactaran, però no perquè ells no ho vulguin. O les declaracions oportunistes dels de sempre.
Mentrestant, la victòria sindical de Manu d'Emte, cinc mesos a l'atur per defensar els drets dels seus companys; la reivindicació encara vigent de l'anella verda sencera per part de les entitats en defensa del territori; les retallades en pensions, en sanitat i en ensenyament; els actes en motiu del dia de la dona treballadora; la protesta contra la subvenció a l'acte de la nit empresarial; els desnonaments diaris a moltes famílies; o ja no dir les presses que té l'equip de govern per acabar d'endollar el bo i millor de coneguts, familiars i afiliats.
Però no en diem res. En defensa de la democràcia? Que la gent estigui assabentada dels partits? Som ONG's? Potser és més important una especulació sobre un pacte o un vídeo fet amb el WindowsMovieMaker que una readmissió o un desnonament? I les propostes d'aquests partits? I el periodisme d'investigació (que òbviament no es refereix a esbrinar que a tal acte de tal partit no hi va anar ningú)? I on és la crítica al que ens volen vendre que han fet durant aquests quatre anys o el que fan els companys de Barcelona ara que governen? Ens queden cada cop menys mitjans imparcials, o pel cap baix no controlats per òrgans sectorials. Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' confiem en ells per no caure en aquesta bogeria que en diem manipulació mediàtica.
Mentrestant, la victòria sindical de Manu d'Emte, cinc mesos a l'atur per defensar els drets dels seus companys; la reivindicació encara vigent de l'anella verda sencera per part de les entitats en defensa del territori; les retallades en pensions, en sanitat i en ensenyament; els actes en motiu del dia de la dona treballadora; la protesta contra la subvenció a l'acte de la nit empresarial; els desnonaments diaris a moltes famílies; o ja no dir les presses que té l'equip de govern per acabar d'endollar el bo i millor de coneguts, familiars i afiliats.
Però no en diem res. En defensa de la democràcia? Que la gent estigui assabentada dels partits? Som ONG's? Potser és més important una especulació sobre un pacte o un vídeo fet amb el WindowsMovieMaker que una readmissió o un desnonament? I les propostes d'aquests partits? I el periodisme d'investigació (que òbviament no es refereix a esbrinar que a tal acte de tal partit no hi va anar ningú)? I on és la crítica al que ens volen vendre que han fet durant aquests quatre anys o el que fan els companys de Barcelona ara que governen? Ens queden cada cop menys mitjans imparcials, o pel cap baix no controlats per òrgans sectorials. Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans' confiem en ells per no caure en aquesta bogeria que en diem manipulació mediàtica.
2 comentaris:
Bon post Bonaventura!
Els anomenats periodistes no els hi interessa aquesta web. He dit periodistes? on són?
Publica un comentari a l'entrada