Repsol, la taca dels mitjans

Presumiblement fora ja de la polèmica efímera que causa l'agenda-setting en relació a les taques que va ocasionar l'empresa Repsol-YPF a la costa de Tarragona i de la Pineda fa tot just una setmana, cal fer una certa anàlisi del que es cobreix quan concretament els petroliers la tornen a espifiar i tot allò que desemboca, cru inclòs.

És ben sabut que la Petroquímica a la ciutat de Tarragona i a les viles del voltant (Salou, Cambrils, Vila-seca, la Canonja, el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, etc.) és font de negocis i de finançament des de les festes majors fins als mitjans de comunicació, que en reben el seu patrocini. La 'Responsabilitat Social Corporativa', doncs, fa de les notícies negatives de Repsol un autèntic tabú excepte en grans catàstrofes que la mirada de la gent no pot negar. Els darrers 10 anys, Repsol ha estat causant i protagonista principal de més d'una desena de vessaments entre Tarragona i el Delta de l'Ebre. Els mitjans locals, autonòmics i estatals, amb les seves rutines, han ignorat completament el que passava i no n'han volgut saber res entre cadascun dels vessaments. Si a això li sumem els diners que paga l'empresa en motiu de bàners publicitaris o els lligams que tenen mitjans, partits i empresa ja tradicionalment, podem afirmar que la polèmica generada aquests dies amb les taques i la visita del sr. Antoni Brufau, president de la companyia, forma part d'aquesta obra que, com el Teatre de Tarragona, mai se sap quan acabarà ni per a què servirà.

Caldria destacar el paper dels diversos mitjans, si més no els més rellevants en l'esfera tarragonina, que han cobert la notícia dels dos vessaments i de la visita del president Brufau. Hi ha hagut tres tipus de tractaments:

• per compromís/justificador
• millorable
• partidista

Aquest blog ha rebut informacions que el digital TotTarragona censura comentaris que van en contra de Repsol. Més enllà d'això, les notícies de les taques es limitaven a les notes de premsa que enviaven les institucions i la mateixa companyia, sense la crítica ni la mossegada que caracteritza aquest mitjà en concret. Tot i sense censurar comentaris, també és el cas del Diari de Tarragona, que lluny d'indagar gaire en els fets no hi dedicava gaire espai en les seves edicions. El poder de la publicitat.

Després, hi ha els casos de delCamp.cat i el diari El Punt, que tot i posar en antecedents els lectors -cosa que feien molt superficialment els anteriors- no dedicava gaire recerca a les respostes de les entitats ecologistes que provocarien encara més accidents d'aquest estil, com hem pogut comprovar. En general, podem dir que el to de les seves cròniques ha estat adient a les circumstàncies, però s'hauria agraït més aprofundiment i més constància, més enllà de les notes i les rodes de premsa (l'ideal del periodisme és dirigir tu l'actualitat, no que te la dirigeixin).

Per últim, hi ha els mitjans clarament partidistes, no en el sentit estricte del segle XIX sinó en el camuflat. Mitjans públics com Tarragona Ràdio o privats com Tarragona 21 i el Diari Més s'han esmerçat més en allò que deien alcaldes i regidors que no en allò que realment estava passant i que podria passar, tal com narraven els ecologistes. Això sí, quan els ha convingut, a ells i als partits als quals representen mediàticament, llistes de vessaments com a notícia destacada han aparegut a les seves portades.

Fora de les fronteres tarragonines, TV3 cobria les taques com aquella desgràcia que sovint fa que baixin del Llobregat, sense aprofundir ni tan sols en allò que deien els comunicats. Mentrestant, el diari Ara, caracteritzat per la seva voluntat paternalista de generar opinió, deia després de la inversió anunciada per Antoni Brufau que havien estat "àgils". 10 anys després, l'agilitat és quelcom que caldria valorar en la seva mesura justa.

Així doncs, podem afirmar que des de la majoria dels mitjans la taca ha estat quelcom efímer i alhora anecdòtic, s'ha lloat la visita del president de Repsol a les nostres costes i les seves inversions a darrera hora, donant-li més cobertura al culpable que a qui denuncia els mals comportaments, per tant donant més cobertura a una visió ("no n'hi ha hagut per a tant") que a l'altra ("se'ls hauria de posar ben rectes"). Emplacem els mitjans tarragonins o amb àmbit tarragoní, com a proposta constructiva, que no oblidin investigar quina serà la sanció rebuda per la companyia.

Atentament, equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans'.