dilluns, 24 de gener de 2011

Publicitat sense passar per caixa

Els tarragonins som ben generosos quan volem. Tot i estar en crisi, tot i la manca d'anunciants, els caps dels mitjans de la ciutat s'ofereixen a les empreses per tal d'anunciar-se fins i tot abans d'instal·lar-s'hi, això sí, gratuïtament. Va ser el cas d'una cadena coneguda d'hipermercats espanyola i una altra de francesa, el d'una cadena de venda a l'engròs de mobles per a la llar... També podem observar aquest fenòmen tan curiós en els únics cinemes que hi ha al nostre terme municipal cada cap de setmana o cada cop que hi ha qualsevol canvi per petit que sigui.

Per contra, no fan publicitat gratuïta a les fruiteries, botigues de discos, mercats tradicionals o supermercats de barri, tampoc no en fan a la indústria del moble tan tradicional a la vora del riu Sénia, ni tan sols als cicles de cinema gratuït o a preu més baix que es duu a terme a diversos espais de la ciutat, des de casals fins a establiments d'oci.

I és ben estrany, ja que no paren de dir-nos que els mitjans necessiten publicitat per sobreviure. S'empassen les notes de premsa elaborades en uns excel·lents gabinets de comunicació corporatius com si d'una notícia de servei públic es tractés, sense passar per caixa.

Aquesta darrera setmana, El Punt i Tarragona 21 (posteriorment copiaven la primícia d'altres com delCamp.cat en considerar-la interessant per als lectors) coincidien en anunciar que una nova empresa dedicada a la venda de càpsules de cafè s'instal·laria a la ciutat. De fet, Tarragona 21 assegurava que es tractava d'una consecució arran de la feina desenvolupada per l'equip de govern per dur a la ciutat les millors marques. I això sorgia arran d'una filtració per part de l'Ajuntament, o d'una conversa informal post-roda de premsa, com li vulgueu dir. Mentrestant, resorgeix com aquell malson que mai s'acaba la polèmica Reus-Tarragona per la disputa de l'empresa dels mobles.

Noticiabilitat? Que no s'hi poden comprar mobles, a Tarragona? Que no hi podem comprar roba? Menjar? No hi podem veure pel·lícules? Que no tenim mil llocs on anar a comprar màquines, càpsules i tasses de cafè? I llibres? No tenim prou llibreries a la ciutat? Per tant, podem afirmar rotundament que el fet que arribi qualsevol cadena, de per si, no és notícia. Notícia ho seria si l'Ajuntament cedís gratuïtament uns terrenys o unes instal·lacions (tal com ha passat, i tots han callat esperant les sucoses inversions publicitàries... quina paradoxa!), notícia ho seria si es parla de com afectarà això al teixit comercial de petit comerç a la ciutat... però en la resta de casos, no. Si una inauguració d'una botiga del carrer Canyelles no és notícia, tampoc no ho hauria de ser la inauguració (o els rumors que en algun moment d'enguany s'hi instal·lés) d'una empresa qualsevol. Si de cas, siguem honestos, i fem com els companys de Notícies TGN, que no es tallen un pèl amb això de la publicitat (hi tenen bons professionals) i hi tenen una secció que es diu Publireportatge. Premsa de qualitat.

Des de l'equip de 'Tarragona 2011, la guerra dels mitjans', lloem la generositat dels mitjans tarragonins, de debò. Ara bé, directors/caps: que la vostra acció no signifiqui perdre diners per als vostres treballadors, amb contractes precaris en forma de beca o simplement amb molts col·laboradors que no veuen ni un ral.

2 comentaris:

joan ha dit...

La creació de 50 o 400 llocs de treball tampoc és notícia segons el vostre criteri???

Tarragona ha dit...

entenem que és positiu, però també entenem que si no es fa la publicitat en d'altres empreses (polígon, petites i mitjanes empreses...) no s'hauria de fer en les grans. També hauríem de relativitzar això de la creació de llocs de treball, ja que el comerç tradicional acaba tancant davant del poder d'aquestes grans cadenes.

En tot cas, no ho classificaríem ben bé com a notícia.